El cel interior

En resposta al nombre creixent de casos de COVID-19 a Espanya, el govern va declarar el 14 de març de 2020 l’estat d’alarma, la qual cosa va comportar la imposició d’una estricta quarantena nacional. La mesura, que va entrar en vigor el mateix dia a les 23.48 i va estar vigent fins al 3 de maig, va ser una de les accions d’emergència preses per reduir el contagi. Aquesta quarantena obligava a tots els ciutadans a mantenir-se tancats en les seves residències habituals, exceptuant certes situacions, com ara adquirir aliments i medicaments, acudir al lloc de treball o atendre emergències. Encara que l’ansietat és un mecanisme natural que té el nostre cervell per bregar amb situacions noves, l’estrès provocat pel fet d’estar tancats i el desconeixement sobre la malaltia van causar un notable impacte en la salut mental de la població general.

Les fotografies d’aquesta sèrie van ser realitzades entre el 16 de març i el 3 de maig com a reacció a l’estrès derivat de la situació d’alarma i el constant bombardeig informatiu entorn de la pandèmia. Un gest quotidià com és mirar al cel es va convertir durant aquells dies en un petit acte de resistència.

Granejats, fluids, sorrencs,
inflamats i volàtils
retalls de cel, bocins de cel,
ràfegues i masses de cel.
El cel és omnipresent
fins en les tenebres de sota la pell.

– Wisława Szymborska, “Cel”